Piccolo ΑΙΓΙΑΛΟΣ: attività

Comencem la 3ª avaluació amb el projecte de treball col·laboratiu amb els alumnes de Venezia que us vaig comentar temps enrere.

Durant les properes setmanes realitzarem una recerca sobre diferents qüestions del món grecoromà i elaborarem per grups textos, presentacions o videos que compartirem ací. Visualitzarem també allò que des d'Italia faran els alumnes del meu amic, el professor Alberto Furlanetto, i comentarem en xarxa la seua valuosa feina per tal de que reben un feedback nostre.

Esperem que disfruteu d'aquesta experiència i aprenguem tots molt.

La major part dels treballs giraran al voltant d'un personatge, l'historiador grec Heròdot i la seua obra sobre les guerres entre grecs i perses en nou llibres. Alguns dels temes que podem començar a preparar són:

1. Àpats bestials.

Al llibre I, paràgraf 119, Heròdot narra el banquet que li va servir en venjança Astíages a Hàrpag: les carns dels seus fills. Localitza el text i comenta el passatge, la descripció de l'escena, reaccions dels personatges, etc. En la mitologia grega tenim altres exemples d'aquest tipus d´àpats; recorda la història de Cronos devorant els seus fills (Goya va pintar un quadre molt famós), la d'Atreu i el seu germà Tiestes, o el crim de Procne, filla de Pandíon, rei d'Atenes, que va sacrificar el seu propi fill i el serví a Teseu.

2. Diversitat cultural.

Al llibre III, paràgraf 38, Heròdot ens ofereix una reflexió sobre la diversitat de rites i costums dels pobles a propòsit d'una anècdota ocurreguda en la cort persa de Dariu. El rei va preguntar a grecs i indis què feien amb els cossos dels morts i a cada li va semblar una bestiesa la costum dels altres: uns els enterraven, els altres se'ls menjaven. Després de localitzar i llegir el passatge s'haurà de preparar un video en el que debatiu i argumenteu sobre les següents qüestions: a qui considerem nosaltres un salvatge? en quin cas estariem disposats a menjar carn humana? seriem capaços de menjar un familiar mort? és èticament incorrecte que homes d'altres cultures practiquen el canibalisme? totes les costums i tradicions són tolerables? es poden imposar valors de la nostra societat com ara la democràcia i els drets humans a civilitzacions que no els coneixen? perquè, en definitiva, el text d'Heròdot manifesta una postura intel·ectualment avançada?

3. Pràctiques funeraries.

Al llibre II (paràgrafs 86 a 89) Heròdot descriu en què consistia el procés de momificació dels cadàvers que realitzaven els egipcis. Localitzeu el text i expliqueu cóm s'embalsamava un cos a l'antic Egipte. Els egipcis dels faraons no eren els únics que honraven els morts d'aquesta manera. Segons Heròdot els babilonis embalsamaven també els morts. Altres pobles, però, com els perses castigaven amb la mort pràctiques com aquesta o també la cremació. Quina era la pràctica habitual entre els romans? Per què els cristians primitius s'oposaven? què eren les catacumbes? què vol dir i d'on ve la paraula "cementiri"? I "inhumació?"

4. Cites famoses.

A banda de la interessant informació que ens ha deixat sobre els diversos pobles del món antic, Heròdot ens resulta molt proper per les reflexions atemporals sobre la vida i l'èsser humà. Fes una recerca sobre frases cèlebres del'historiador d'Halicarnàs i comenta la seua vigència.

5. Transmisió de l'obra herodotea.

Les Històries d'Heròdot ens han arribat mitjançant còpies manuscrites medievals sobretot, però també, de manera més fragmentaria, en papirs antics. Fes una recerca sobre els fragments papiracis de l'obra herodotea.

6. Esculptura.

Busca representacions d'Heròdot i explica qui les va fer, data, material, localització actual, etc.

7. Mitologia.

En el llibre I, paràgraf 105, parlant dels escites Heròdot menciona un temple d'Afrodita Urània en una ciutat de Síria i comenta que és més antic que el que hi ha a Xipre i que també el que hi ha a Citera, eregit pels fenicis, també s'inspirà en aquest. Què vol dir l'epitet "urània"? Amb quina deesa del desig fenicia està homologant Heròdot la grega Afrodita? Què vol dir etimològicament "afrodita"? On es troba la ciutat d'Ascaló? Quina relació tenien Xipre i Citera amb Afrodita?

8. Costums. Al llibre I, paràgraf 134, Heròdot comenta la forma que tenen de saludar-se els perses segons la classe social a la que pertanyen i menciona la genuflexió. L'escena d'adoració més famosa al món antic grec es produeix a l'últim cant de la Ilíada, quan Priam besa la mà d'Aquiles. Comenta el passatge d'Heròdot i del d'Homer. Escenifica'l i grava'l en video.

9. Els somnis i el destí

Són dos temes molt presents en tota l'obra d'Heròdot. Comenta el paper que tenen en la vida segons l'historiador després de llegir els exemples de Cresos al llibre I, paràgraf 34-43, i d'Astiages al llibre I, paràgrafs 107 a 130.

10. La felicitat i enveja dels deus.

Al llibre III, 40-43, Heròdot narra la història de l'anell de Polícrates, tirà de Samos. Localitza el fragment, comenta'l i fes un debat sobre allò que considerem bàsic per ser feliços.

11. La dona al món antic.

Al llibre IV, 110-117, Heròdot narra la història de les Amazones. Fes un resum. Busca'n d'altres amazones conegudes de la mitologia grega i alguna representació pictòrica. Quins altres modelos de dona de l'antiguitat coneixes? Parla d'Elena de Troia (pots llegir el començament del llibre I) i de Penèlop.

12. L'astúcia.

Al llibre II, 121, Heròdot conta la història del faraò Rampsinito, el seu arquitecte i uns lladres molt astuts. Aquesta història ha estat versionada moltes vegades en la cultura popular. Un exemple es el conte xilè "Los dos ladrones o Chilindrón, chilindrín (pàg. 169-175)". Fes una comparació, senyalant diferències i similituds entre personatges i argument. Amb quins altres personatges de l'antiguitat grega o de la literatura castellana pots relacionar al fill de l'arquitecte del faraò? Quin personatge històric pot haver d'arrere del fictici inventat per Heròdot com Rampsinito?

Un dels objectes amb que comencàvem el curs fou la famosa Pedra de Rosetta. La reproduïm?

Passos que seguirem:
1. Tallar el suro
2. Pintar el fons de negre
3. Escriure amb llapis en paper A3 el diseny de la nostra pedra:
- en jeroglific a la part de dalt,
- en alfabet llatí en la d'enmig
- i en grec uncial (majúscules) en la part inferior.
4. Escriure amb pincell i pintura blanca la nostra pedra

No anem a reproduir el contingut del text original, sinò que en jeroglific escriurem el nostre nom i cognom, en grec alguna frase cèlebre, un conjur de màgia o un poema. En la part central escriurem la corresponent traducció al italià.

Ací teniu un exemple de com s'escriu el nom del rei Ptolomeu que apareix mencionat en la pedra.