tag:blogger.com,1999:blog-2823073261382752402024-02-19T11:10:17.534+01:00Piccolo ΑΙΓΙΑΛΟΣBlog educativo sulla cultura clasica in italianosantihttp://www.blogger.com/profile/14360153758309558785noreply@blogger.comBlogger99125tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-62654889018818967132016-06-13T16:31:00.000+02:002016-06-13T16:31:08.351+02:00ARGONAUTIKABuongiorno, ragazzi!<br />
anche se da noi la scuola è ormai finita da cinque giorni, vi carico il lavoro di Anna, Noemi e Gilda.<br />
Scoprirete una delle storie più bvelle e complesse dell'Antichità, narrata da molti poeti e in modi diversi: la storia degli Argonauti.<br />
<br />
Potete scaricare il file <a href="https://www.dropbox.com/s/dvxrl2fky324rud/argonauti%20%202.odp?dl=0">ARGONAUTIKA</a> e aprirlo con OpenOffice Impress<br />
<br />
Oppure vedere (ma essenza effetti speciali) <a href="https://www.slideshare.net/secret/yZyompDbgNcLkw">la presentazione in Slideshare</a><br />
<br />
E buone vacanze!<br />
a..f. Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05090699917371490419noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-42999722286855433742016-06-01T11:12:00.003+02:002016-06-01T11:12:45.075+02:00MITI DELLA CREAZIONECari ragazzi,<br />
oggi vi spedisco una presentazione creata da Carlotta.<br />
Vi piacciono i miti? Vi siete mai chiesti perché tutte le culture umane hanno inventato dei miti? Carlotta inizia un'interessante riflessione su questo tema.<br />
Ciao<br />
Alberto Furlanetto<br />
<br />
Per vedere la presentazione cliccate <a href="http://www.slideshare.net/secret/1IqdRd6K0yQiWz">qui: </a><a href="http://www.slideshare.net/secret/1IqdRd6K0yQiWz">MITI DELLA CREAZIONE</a><br />
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05090699917371490419noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-60513500654885620512016-05-30T16:31:00.002+02:002016-05-30T18:22:57.538+02:00AMASI E POLICRATE E LA SFORTUNA DI ESSERE FORTUNATI<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Ciao ragazzi, noi siamo Sebastiano De Pieri, Nicolò Calderan, Vlad Dumitru e Pietro Micelli e siamo i realizzatori di questa ricerca. Frequentiamo il primo anno del liceo Classico Europeo Foscarini.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
Il nostro lavoro consiste in una recita nel quale cerchiamo di spiegare la leggenda che vede come protagonisti il re Policrate e il faraone Amasi. Oltre ai disegni che illustrano e chiariscono lo svolgersi delle vicende abbiamo realizzato il dialogo tra i personaggi che potrete ascoltare cliccando su questo link che accompagna la lettura del PowerPoint e vi aiuterà a comprendere ogni singola battuta: </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="https://drive.google.com/open?id=0B1GViQr2fAzATmlTWVFJempKYW">https://drive.google.com/open?id=0B1GViQr2fAzATmlTWVFJempKYW</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Cliccando sul seguente link (in basso) potrete visualizzare il file completo con l'aggiunta degli effetti delle pagine. Per farlo però avrete bisogno di scaricarlo e aprirlo con OpenOffice.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="https://drive.google.com/open?id=0B1GViQr2fAzAVHpwUm5RNjZfalU">https://drive.google.com/open?id=0B1GViQr2fAzAVHpwUm5RNjZfalU</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Altrimenti lo si può visualizzare su SlideShare senza però le animazioni:</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="https://www.slideshare.net/secret/8G0NXmE0f5IE6w">https://www.slideshare.net/secret/8G0NXmE0f5IE6w</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Speriamo che vi piaccia, lasciate un commento.</div>
</div>
<div>
ADIOS!!</div>
<div>
<br /></div>
<div>
1ae</div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14892223967414084161noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-38658913519501421392016-05-25T20:27:00.002+02:002016-05-26T09:03:48.117+02:00Comidas "bestiales"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<u><b><span style="color: red;">AUTORES: </span></b></u><br />
<br />
● IÑAKI SÁNCHEZ<br />
● CARME RUFINO<br />
● TEO ARTERO<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj03XjST3E2ssxGSALqDyZb21P_Vy_uRIK552mx1DXBXY4fvd6IMEQRKOfnDZquJyW-wfmak_WGIZSt9CLP2th_sRnk4A_8VU2wp-jWl-xRgUVEm6qIuiqHtV40KIbePNj-LVmT-diKEOjt/s1600/classica.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj03XjST3E2ssxGSALqDyZb21P_Vy_uRIK552mx1DXBXY4fvd6IMEQRKOfnDZquJyW-wfmak_WGIZSt9CLP2th_sRnk4A_8VU2wp-jWl-xRgUVEm6qIuiqHtV40KIbePNj-LVmT-diKEOjt/s200/classica.jpg" width="107" /></a></div>
<br />
<b><u><span style="color: red;">ÍNDICE: </span></u></b><br />
<br />
<ul>
<li> Introducción y comentario del texto
</li>
<li>comentario del pasaje, la descripción de la escena y relaciones de los
personajes.
</li>
<li>ejemplos: Atreo y Procne.
</li>
<li>Cuadro de Goya </li>
</ul>
<br />
<br />
<br />
<ul>
</ul>
<b><u><span style="color: red;">INTRODUCCIÓN:</span></u></b><br />
Vamos a hablar sobre las comidas bestiales, cuando alguien por venganza despedaza a un familiar de otro y se lo sirve como banquete. Comentaremos el
parágrafo 199 del primer libro de Heródoto y os pondremos algún ejemplo similar de la
mitología griega.<br />
<br />
<u><b><span style="color: red;">COMENTARIO:</span></b></u><br />
Nos ha parecido un trabajo interesante y al igual que divertido. A la hora de
buscar la información nos ha costado mucho trabajo y esfuerzo, pero lo hemos
conseguido!<br />
<br />
<span style="color: red;"><b><u>EJEMPLOS:</u></b></span><br />
<span style="color: blue;"><b>Atreo:</b></span> Era uno de los hijos de Pelops e Hipodamia. Era rey de la poderosa
ciudad de Micenas y padre de Agamenón, comandante en jefe de las tropas
griegas en Troya, y Menelao. La familia de Pelops y Atreo sufrió el maleficio
de Myrtillus (Mirtilo), uno de los hijos del dios Hermes, cuando fue traicionado
y herido por Pelops.<br />
<br />
<b><span style="color: blue;">Procne</span></b>: Filomela y Procne eran hijas de Zeuxippos y Pandión, el rey de Atenas.
Éste, durante el conflicto con el rey de Tebas, pide ayuda a Teseo, hijo del dios
Ares que gobernaba en Daulis, nación vecina a Atenas. Como agradecimiento,
el rey ofreció a Tereo la mano de su hija Procne. Así comienza la leyenda en las
Metamorfosis de Ovidio.<br />
<br />
<span style="color: red;"><u><b> BIBLIOGRAFÍA: </b></u></span><br />
Hemos encontrado todo en la wikipedia.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04855534183549568406noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-23929386816125061642016-05-24T12:46:00.000+02:002016-05-24T13:05:41.950+02:00SALUDOS EN LA ANTIGUA GRECIA<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="display: block; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto;">
¡Hola!<br />
Somos Paula, Johan y Paula, del instituto I.E.S. Cotes Baixes de Alcoy.<br />
<br />
Con este trabajo hemos aprendido una costumbre antigua que desconocíamos. Lo que más nos impresionó es que en la actualidad se sigue practicando para demostrar superioridad social y adoración. Las cosas han cambiado poco desde los tiempos que narra Heródoto!<br />
<br />
Esperemos que aprendáis lo mismo que nosotros. Aquí os dejamos el documento:<br />
<br />
<a href="https://www.scribd.com/doc/313554268/Saludos-en-la-antigua-Grecia" style="text-decoration: underline;" title="View Saludos en la antigua Grecia on Scribd">Saludos en la antigua Grecia</a> by Paula, Johan and Paula.</div>
<iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.7068965517241379" data-auto-height="false" frameborder="0" height="600" id="doc_25580" scrolling="no" src="https://www.scribd.com/embeds/313554268/content?start_page=1&view_mode=scroll&access_key=key-KVAa1rcVduiYBACA01zg&show_recommendations=true" width="100%"></iframe></div>
Johanhttp://www.blogger.com/profile/13165388468214038322noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-22950861273701806842016-05-23T21:54:00.002+02:002016-05-24T19:02:41.929+02:00Los sueños y el destino<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Buongiorno!!<br />
Somos Laia y Borja Rodríguez, del IES Cotes Baixes.<br />
<div style="text-align: justify;">
Este trabajo nos ha costado mucho, ya que somos hermanos y nunca habíamos colaborado juntos. Al principio, como todos los hermanos, nos llevábamos la contraria en todo lo que hacíamos y nunca nos poníamos de acuerdo, pero al final, como el tiempo apremiaba, empezamos a poner cada uno de su parte y conseguimos hacer algo interesante en común. </div>
<div style="text-align: justify;">
Otra de las razones por las que nos ha costado ha sido por la dificultad de los textos antiguos que hemos tenido que leer. Estaban escritos con un lenguaje complejo para nosotros y por eso nos costaba entenderlo y aun más resumirlo. </div>
<div style="text-align: justify;">
El tema del que hablamos es poco frecuente, por eso nos llamó la atención. En sus ejemplos Heródoto nos quiere decir que los sueños pueden ser premonitorios y cada persona tiene escrito desde que nace su destino y eso no se puede cambiar. </div>
Espero que os guste,
CIAO!!!
<br />
<iframe frameborder="0" height="388" scrolling="no" src="https://onedrive.live.com/embed?cid=4F99BC06EE4B6A46&resid=4F99BC06EE4B6A46%21140&authkey=AP78iW3tnMQEHVY&em=2" width="576"></iframe></div>
Borjalcaidehttp://www.blogger.com/profile/06325295778399902052noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-61023435068402849212016-05-23T20:19:00.000+02:002016-05-24T09:38:21.472+02:00La felicidad humana y la envidia de los dioses<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="display: block; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto;">
Buongiorno,<br />
Somos Joan y Sol del instituto IES Cotes Baixes de 3 ESO.<br />
Este trabajo esta clasificado en dos partes: una en esapñol (pág. 3) y otra en italiano (págs. 4-5). Cada parte tiene 3 parágrafos: una introducción, un resumen y una opinion personal.<br />
Nos ha gustado mucho hacer el trabajo y poder trabajar juntos en equipo.<br />
<br />
<br />
<a href="https://www.scribd.com/doc/313245875/La-felicidad-humana-y-la-envidia-de-los-dioses" style="text-decoration: underline;" title="View La felicidad humana y la envidia de los dioses on Scribd">La felicidad humana y la envidia de los dioses</a> by <a href="https://www.scribd.com/user/319183331/Joan-Graber" style="text-decoration: underline;" title="View Joan Graber's profile on Scribd">Joan </a>Agulló y Sol Graber</div>
<iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.7068965517241379" data-auto-height="false" frameborder="0" height="600" id="doc_48257" scrolling="no" src="https://www.scribd.com/embeds/313245875/content?start_page=1&view_mode=scroll&access_key=key-2aU84vi4FP3tNy7UPjXR&show_recommendations=true" width="400"></iframe></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15462687026079025604noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-76557287553262643962016-05-23T19:38:00.001+02:002016-05-24T19:03:19.190+02:00Venus Urania<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-c10b19b8-de91-8bac-9fd9-88808174377b" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: blue; font-family: "arial"; font-size: 96px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span></div>
<div style="text-align: left;">
<b>Introducción</b><br />
<br />
Hola. Somos Daniel y Rebeca y en este trabajo vamos a contestar a una serie de preguntas sobre Venus Urania y la relación que tiene esta diosa con otra fenicia, a partir de una cita de la diosa en Heródoto. Y lo haremos respondiendo a varias preguntas:<br />
<br />
<b> ·Qué significa el epíteto “Urania?</b><br />
El epíteto urania quiere decir “celestial”. Se le atribuye este nombre porque había dos Afroditas:<br />
- Afrodita Pandemos, que era la hija de Zeus y Dione<br />
-Afrodita Urania, que era hija de Urano. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>·Con qué diosa fenicia homologa Herodoto a Afrodita?</b>La diosa fenicia que Heródoto compara con Afrodita, según nuestro información encotrada en varias páginas y en un pdf, la diosa fenicia se llama Astarté. Esta diosa representaba al culto a la madre natraleza, a la fertilidad, y a los placeres carnales. Pero a lo largo de los años también pasó a ser la diosa de la guerra y algunas veces se hacían cultos sanguinarios en su honor. Se le solía representar semidesnuda.<br />
<br />
<b> ·Que quiere decir etimologicamente “Afrodita”?</b><br />
Afrodita viene de la etimologia popular aphrós, que significa espuma, se llama así porque nació de la espuma del mar.<br />
<b> ·Donde se encuentra la ciudad de Ascalón?</b> </div>
<div style="text-align: left;">
Ascalón es una ciudad de Israel situada a 56 km de Tel Aviv y a 73km de Jerusalen. Esta a la orilla del mar Mediterraneo.<br />
<b> ·Qué relación tienen Chipre y Citera con Afrodita?</b><br />
Fueron los lugares en los que nació Afrodita respectivamente. Además a la diosa Afrodita, se le llamaba en algunas ocasiones Citera. Y su relación con Chipre es que según la mitología griega Afrodita nació en Chipre. Además Homero utiliza en su libro la siguiente frase:<br />
“Afrodita, la chipriota.” El gentilicio de Chipre es chipriota, por eso dice lo anterior.<br />
<br />
<b>Conclusión</b><br />
La conclusión que hemos sacado a partir de la información de este trabajo es que pueden haber distintos dioses en distintos lugaras con las mismas características, aunque se llamen de modo diferente.</div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 48px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"> </span></div>
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" id="iframe_container" mozallowfullscreen="" src="https://prezi.com/embed/cpeyhyersltg/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&landing_data=bHVZZmNaNDBIWnNjdEVENDRhZDFNZGNIUE43MHdLNWpsdFJLb2ZHanI0VThwR2Z2T2E1eVRhVFBxU3dUL2l2VERnPT0&landing_sign=Sc4rfRbM7vFyX2KtnT5KDzQblBqp0He2nHqyqe-xaY0" webkitallowfullscreen="" width="550"></iframe></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/12071491850178904016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-9182037185096535662016-05-23T18:16:00.000+02:002016-06-06T10:45:40.928+02:00PAPIROS <div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Hola!<br />
Somos Marta Abellán y Maria Las Heras, alumnas de 3ESO de IES Cotes Baixes (Alcoy) y este es nuestro trabajo.<br />
Hemos hecho una búsqueda sobre los fragmentos papiráceos de la obra hérodotea y también hemos añadido algunos ejemplos de manuscritos conservados del mismo autor.<br />
Esperamos que os guste. <br />
<table align="left" cellpadding="0" cellspacing="0"><tbody>
<tr><td height="17" width="270"><br /></td></tr>
<tr><td><br /></td><td><br /></td>
</tr>
</tbody></table>
<div align="center" class="Standard" style="text-align: center;">
<!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_2" o:spid="_x0000_s1026" type="#_x0000_t75"
alt="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/POxy_v0017_n2099_a_01_hires.jpg"
style='position:absolute;left:0;text-align:left;margin-left:202.75pt;
margin-top:12.45pt;width:189.75pt;height:180.15pt;z-index:251658240;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Toni\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.jpg"
o:title="POxy_v0017_n2099_a_01_hires"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]-->
<!--[endif]--><o:p> </o:p></div>
<br clear="ALL" />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJs5SZ_9g9bRNlbv2lAgNcVW9ogdys7tAgXddI4OnIldabZWzdWYj2NOIKKlorLk5AGg0oQeCKKUqd-lgEDC3_UpW3_CPwuXiw7b6OtEMAq4FWv02MzgPUp3Y7S4YYBF62EVBNRzDhRk7L/s1600/PAPIR+foto+.odt.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJs5SZ_9g9bRNlbv2lAgNcVW9ogdys7tAgXddI4OnIldabZWzdWYj2NOIKKlorLk5AGg0oQeCKKUqd-lgEDC3_UpW3_CPwuXiw7b6OtEMAq4FWv02MzgPUp3Y7S4YYBF62EVBNRzDhRk7L/s200/PAPIR+foto+.odt.jpg" width="200" /></a><b><span style="font-size: 15pt;"> </span></b><o:p></o:p><br />
<div class="Standard">
<b><span style="font-size: 15pt;"> INDICE:</span></b><o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<span style="font-size: 14pt;"> </span><span style="font-size: 15pt;">1-Introducción a las historias</span></div>
<div class="Standard">
<span style="font-size: 15pt;"> 2-Traducción maunscrita</span><o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<span style="font-size: 15pt;"> 3-Papiros</span><br />
<span style="font-size: 15pt;"> 4. Bibliografía </span><o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br />
<br />
</div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span style="font-size: 15.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard">
<b><span style="font-size: 15.0pt;"> </span></b><o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<b> </b><b>1-INTRODUCCIÓN </b><br />
Las <i>Historias </i>de
Heródoto (griego: Ἱστορίαι) se considera la obra fundadora de la historia
de la literatura occidental. Escrita en 440 antes de Cristo. en el dialecto
jónico del griego clásico, las Historias sirven como un registro de las
antiguas tradiciones, la política, la geografía, y los enfrentamientos de las
diversas culturas que eran conocidos en Asia occidental, África del Norte y
Grecia en ese momento. Aunque no es un
totalmente imparcial registro, sigue siendo una de las fuentes más importantes
de Occidente con respecto a estos asuntos. Por otra parte, se estableció el
género y el estudio de la historia en el mundo occidental (a pesar de la
existencia de registros históricos y crónicas de antemano).</div>
<div class="Standard">
<br />
Las historias también se erige como una de las primeras cuentas de la subida
del imperio persa, así como los eventos y las causas de las Guerras Médicas
entre el Imperio Aqueménida y las ciudades-estado griegas en el siglo 5 antes
de Cristo. Herodoto retrata el conflicto como un conflicto entre las fuerzas de
la esclavitud (los persas), por un lado, y la libertad (los atenienses y la
confederación de ciudades-estado griegas que se unieron contra los invasores)
por el otro.<br />
<br />
Las Historias fueron en algún momento divididas en los nueve libros que
aparecen en las ediciones modernas, convencionalmente el nombre de las nueve
musas.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<b>2-TRADICÓN MANUSCRITA</b><br />
<br />
<b> </b><span style="font-size: small;"><span style="font-size: 15.0pt;"> Las Historias de Heródoto nos han
llegado mediante copias manuscritas medievales sobre todo, pero también, de
manera más fragmentaria, en papiros antiguos. Nosotras hemos hecho una búsqueda
sobre algunos manuscritos y los fragmentos papiráceos de la obra Hérodotea.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-size: 15.0pt;">En concreto algunos de los manuscritos conservados son:</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-size: 15.0pt;"> </span> </span></div>
<div class="Standard">
<span style="font-size: small;"> </span> - El manuscrito
Laurentianus, nuestro manuscrito más antiguo de las Historias de Herodoto, es
un manuscrito del siglo X CE de la Biblioteca Laurentina (núm. 70. 3) en
Florencia, (Italia). Este es el testimonio más antiguo y mejor al texto de las
Historias de Heródoto.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
- Conocido como
el "Codex Angelicanus es un manuscrito del CE del siglo XI en la
Biblioteca Angelican (C. I. 6) en Roma. Este manuscrito está estrechamente
relacionado con el Laurentianus.<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
Vaticano Graecus
2369 es un manuscrito o xi-siglo XII CE de la Biblioteca del Muret, escrito por
un solo escriba. Llamado el mansucript
Romanus es un manuscrito compuesto del siglo XIV en la Biblioteca del Vaticano
(Vaticano graecus no. 123). La primera sección contiene los dos primeros
tratados Dión Crisóstomo, así como algunos fragmentos de la Antología griega,
después de lo cual es un texto casi completo de las Historias de Heródoto (sin
embargo carecen de libro 5).<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
Conocido como el
manuscrito de "U", o como el manuscrito Urbinas) es un manuscrito del
siglo XIV que tuvo lugar en la Biblioteca del Vaticano (n. ° 88).<o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
Vindobonense es
un manuscrito del siglo XIV de Viena.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<b>3-LOS PAPIROS</b><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> Las Historias de
Heródoto también han llegado hasta nosotros en forma de fragmentos de papiro.</span><a href="https://www.blogger.com/null" name="tw-target-text2"></a><span style="color: #212121; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">A través de un cuidadoso análisis tanto de los manuscritos más
grandes y los fragmentos de papiro de las Historias de Heródoto , los
estudiosos han sido capaces de reconstruir la historia del texto de , al menos,
tan atrás como el siglo I aC .Sabemos muy poco sobre el período entre el
momento en Herodoto escribió</span><span style="color: #212121; font-family: inherit; font-size: 12.0pt;"> </span><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">sus Historias en el siglo V aC y la fecha de los
papiros antiguo que se conserva desde el siglo I aC . Las copias de las
historias aparentemente fueron hechas en rollos de papiro, que durante los
períodos helenístico y Imperial.</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> Las Historias de
Herodoto se han encontrado durante las excavaciones de varios sitios antiguos,
tanto dentro como fuera de Egipto. El sitio desde el que venga el mayor número
de fragmentos de papiro de las historias es la ciudad de Oxirrinco Egipto
Medio, a unas 110 millas al sur-oeste de El Cairo. <a href="https://www.blogger.com/null" name="tw-target-text"></a>Historias
de Heródoto (II, p. 3, no. 12) de la ciudad de Ashmunein en Egipto. El
fragmento incluye las dos últimas columnas de un comentario sobre el primer
libro, que será discutido en más detalle a continuación. Durante la temporada
1932-33 de las excavaciones en la ciudad siria de Dura-Europos, varios
fragmentos de pergamino y papiro textos fueron descubiertos en el relleno a lo
largo de la pared interior de la ciudad.</span><a href="https://www.blogger.com/null" name="tw-target-text1"></a><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; mso-bidi-font-family: "Courier New";"> </span><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Debido a que las cartas de la página son bastante grandes,
apareciendo en sólo 18 líneas de texto con intercolumnios de ancho y un amplio
margen inferior.</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<div class="PreformattedText">
<br /><span style="color: #212121;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">Alguno<span style="font-family: "times new roman" , "serif";">s papiros</span><b><span style="font-family: "times new roman" , "serif";">:</span></b></span></span><br />
<span style="color: #212121;"><span style="font-family: "times new roman" , "serif";"><b><span style="font-family: "times new roman" , "serif";"><br /></span></b></span></span></div>
<div class="PreformattedText">
<o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<b><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> -</span></b><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Papiro Oxirrinco 19 (. P. Oxy
19) es un fragmento del primer libro de las Historias de Herodoto (capítulo
76), escrito en griego. Fue descubierto por Grenfell y Hunt en 1897 en
Oxirrinco. El fragmento data del siglo II o III. Está alojado en Princeton
University Library (curador de manuscritos). El texto fue publicado por
Grenfell y Hunt en 1898.</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> </span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> -Papiro Oxirrinco 18 (.
P. Oxy 18) es un fragmento del primer libro de las Historias de Herodoto
(capítulos 105-106), escrito en griego. Fue descubierto por Grenfell y Hunt en 1897
en Oxirrinco. El fragmento está fechada en el siglo III. Está alojado en la
Biblioteca Británica (Departamento de Manuscritos). El texto fue publicado por
Grenfell y Hunt en 1898. [1]</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> El manuscrito fue
escrito en papiro en forma de un rollo. Los measurementss del fragmento son 182
por 87 mm. El fragmento contiene 13 líneas de texto. El texto está escrito en
un buen tamaño ronda de la mano uncial formal. El estilo de escritura se
asemeja a grandes códices bíblicos. Tiene márgenes de profundidad. El fragmento
apoya la tradición manuscrita aunque hay algunas variaciones en la forma de
palabras que representan diferencias en dialecto.</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> -Papiro Oxirrinco 17
(. P. Oxy 17) es un fragmento del segundo libro de la Historia de la Guerra del
Peloponeso (capítulos 7-8), escritos en griego Tucídides. Fue descubierto por
Grenfell y Hunt en 1897 en Oxirrinco. El fragmento data del segundo o tercer
siglo y se encuentra en la Biblioteca Eisenhower S. Milton en la Universidad
Johns Hopkins. El texto fue publicado por Grenfell y Hunt en 1898. [1]</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> El manuscrito fue
escrito en papiro en forma de un rollo. Las mediciones del fragmento son 70 por
53 mm. El fragmento contiene 13 líneas de texto. El texto está escrito en un
pequeño y recto mano uncial. Tiene única variante textual.</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> -Papiro Oxirrinco 16
(. P. Oxy 16) es un fragmento del cuarto libro de la Historia de la Guerra del
Peloponeso Tucídides (capítulos 36-41) en griego. Fue descubierto por Grenfell
y Hunt en 1897 en Oxirrinco. El fragmento data del primer siglo. Está alojado
en la Universidad de Pensilvania Museo (E 2747). [1] El texto fue publicado por
Grenfell y Hunt en 1898. [2]</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> El manuscrito fue
escrito en papiro en forma de un rollo. Las mediciones del fragmento son 256
por 200 mm. El fragmento contiene tres columnas, escritas en 50-53 líneas por
columna. El texto está escrito en un pequeño e irregular mano uncial. De este
papiro hemos encontrado una foto.</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<div class="PreformattedText">
-<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Papiro Oxirrinco 15 (. P. Oxy 15) es un fragmento de un epigrama
de autor desconocido, escrito en griego. Fue descubierto por Grenfell y Hunt en
1897 en Oxirrinco. El fragmento está fechada en el siglo III. Éste se encuentra
en la Biblioteca de la Universidad de Glasgow (Departamento de Colecciones
Especiales). El texto fue publicado por Grenfell y Hunt en 1898. [1]</span><o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<div class="PreformattedText">
<span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">El manuscrito fue escrito en papiro en
forma de un rollo. Las mediciones del fragmento son 92 por 157 mm. El texto
está escrito en una mano uncial irregular y en pendiente<o:p></o:p></span></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<div class="PreformattedText">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmo30Wk5_P5Ru0W_p-8TENv9XlypoWAE4QcSqaWs2N8RHru3MVzbfhgmJddXwZbzPEh-lzSMXOiOqSh5NLpKEcylKkvzEu3yoA4w8aiBRAdBn1o3JIEkf7FhG3hRh1WofnERXmXFxKKKBe/s1600/papiro.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmo30Wk5_P5Ru0W_p-8TENv9XlypoWAE4QcSqaWs2N8RHru3MVzbfhgmJddXwZbzPEh-lzSMXOiOqSh5NLpKEcylKkvzEu3yoA4w8aiBRAdBn1o3JIEkf7FhG3hRh1WofnERXmXFxKKKBe/s1600/papiro.jpg" /></a><b><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;"> <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="PreformattedText">
<b><span style="color: #212121; font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 12.0pt;">Papiro Oxirrinco 16</span></b></div>
<div class="PreformattedText">
<o:p></o:p></div>
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<br />
<div class="PreformattedText">
<br /></div>
<o:p></o:p><br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" id="iframe_container" mozallowfullscreen="" src="https://prezi.com/embed/wytdqiyslnkt/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&landing_data=bHVZZmNaNDBIWnNjdEVENDRhZDFNZGNIUE43MHdLNWpsdFJLb2ZHanI0a1lOUGFmTUV6dGNJSTZScEhGM1RDYjRnPT0&landing_sign=X9YQQpjn8jHiAEnGRttHgFF5tcWO_TQ-_00DP3TMSEc" webkitallowfullscreen="" width="550"></iframe><br />
<br />
<b><span style="font-size: 15.0pt;">BIBLIOGRAFIA:</span></b><br />
<div class="Standard">
<b><span style="font-size: 15.0pt;"> </span></b><a href="http://www.europeanaregia.eu/es/manuscritos/paris-biblioth-que-nationale-france-mss-latin-5711/es"><span style="color: windowtext; font-size: 15.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-weight: bold; text-decoration: none; text-underline: none;">http://www.europeanaregia.eu/es/manuscritos/paris-biblioth-que-nationale-france-mss-latin-5711/es</span></a></div>
<div class="Standard">
<span style="font-size: 15.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-weight: bold;">
</span></div>
<div class="Standard">
<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Papyrus_Oxyrhynchus_19"><span style="color: black;"><span style="font-size: 15.0pt; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";"> </span><span style="font-size: 15.0pt;">https://en.wikipedia.org/wiki/Papyrus_Oxyrhynchus_19</span></span></a></div>
<div class="Standard">
<br /></div>
<div class="Standard">
<span style="font-size: 15.0pt;"> </span><a href="http://www.academia.edu/7069303/Papiri_di_Erodoto_estratto_tesi_dottorato_"><span style="color: windowtext; font-size: 15.0pt; text-decoration: none; text-underline: none;">http://www.academia.edu/7069303/Papiri_di_Erodoto_estratto_tesi_dottorato_</span></a></div>
<div class="Standard">
<span style="color: #1155cc; font-family: "arial, sans-serif"; font-size: 15.0pt;"> </span></div>
<span style="font-size: 15.0pt;"> </span><span style="color: #1155cc; font-family: "arial, sans-serif"; font-size: 15.0pt;"> </span><a href="http://www.antiquorumetpraesentis.com/2014/12/20/from-papyrus-to-codex-from-codex-to-today-a-history-of-the-"><span style="color: windowtext; font-size: 15.0pt; text-decoration: none; text-underline: none;">http://www.antiquorumetpraesentis.com/2014/12/20/from-papyrus-to-codex-from-codex-to-today-a-history-of-the-</span></a><a href="http://www.antiquorumetpraesentis.com/2014/12/20/from-papyrus-to-codex-from-codex-to-today-a-history-of-the-histories/"><span style="color: windowtext; font-size: 15.0pt; text-decoration: none; text-underline: none;"> histories/</span></a><span style="color: #1155cc; font-family: "arial, sans-serif"; font-size: 15.0pt;"><br />
</span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13369552406762812974noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-48882815697181505072016-05-23T17:00:00.003+02:002016-05-23T17:00:48.271+02:00<br />
<a href="https://drive.google.com/open?id=0B1GViQr2fAzAa2x5SHhEcWNnVzg">LA STORIA DI ELENA</a><br />
<br />
Hola chic@s!!!<br />
Questo è il nostro lavoro su Elena.<br />
Somos 3 chic@s de la clase 1Ae de la escuela Marco Foscarini.<br />
Nos llamamos: Valentina, Gioia y Osama.<br />
Abbiamo pensato di fare questo lavoro perché questa storia di Elena ci ha molto incuriositi.<br />
Speriamo che vi piaccia, diteci presto cosa ne pensate.<br />
Adios.<br />
<br />
P.S. bisogna scaricare il file che si apre in libre office impress.<br />
CIAOOO!!!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14892223967414084161noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-65393865089169180742016-05-23T16:54:00.000+02:002016-06-01T17:27:33.475+02:00RITES FUNERARIS AL MÓN ANTIC<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Hola!<br />
Som Mar i Hernan i aquí us presentem el nostre treball sobre les pràctiques funeràries al món antic, en el qual parlem sobre les diferents cultures del món antic, les seves creences i la seva forma d'acomiadar els difunts i de veure el més enllà.<br />
Ens ha agradat molt ja que als dos ens agradava molt el tema i en general ens ha resultat bastant fàcil el fet de buscar la informació i recopilar, ja que ens agrada el tema i esperem que us agradi a vosaltres també!<br />
<br />
<br />
Ciao!<br />
Siamo Mare e Hernan e qui vi presentiamo il nostro lavoro sulle pratiche di sepoltura del mondo antico, in cui si parla di diverse culture del mondo antico, le loro credenze e il loro modo di licenziare vedere i morti e l'aldilà.<br />
Ci è piaciuto perché ci sia piaciuto il soggetto e ci ha servito generalmente abbastanza facilmente il fatto di cercare informazioni e raccoglierlo perché ci piace il soggetto e si spera che si piace troppo!<br />
<span style="color: #444444;"><br /></span>
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" id="iframe_container" mozallowfullscreen="" src="https://prezi.com/embed/rws0ndhfmimq/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&landing_data=bHVZZmNaNDBIWnNjdEVENDRhZDFNZGNIUE43MHdLNWpsdFJLb2ZHanI0M3JVWG0zcTF0WlBaeUM4ZmZqc3hsSE5nPT0&landing_sign=Y-K8eTiJwB-FPwHdzDb9nP9lDIixcL9R3PCm0CnP760" webkitallowfullscreen="" width="550"></iframe>
<br />
<br />
<br />
<br />
Aquí teniu el traball en document per si voleu obtindre més informació o saber més sobre el tema:<br />
<br />
Qui lavorare documento per ulteriori informazioni o per saperne di più sul tema:<br />
<br />
<div style="display: block; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto;">
<a href="https://www.scribd.com/doc/313014774/Ritesfuneraris-odt" style="text-decoration: underline;" title="View Ritesfuneraris.odt on Scribd">Ritesfuneraris.odt</a> by <a href="https://www.scribd.com/user/318973630/Mar" style="text-decoration: underline;" title="View Mar's profile on Scribd">Mar</a></div>
<iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.706342991386061" data-auto-height="false" frameborder="0" height="600" id="doc_13027" scrolling="no" src="https://www.scribd.com/embeds/313014774/content?start_page=1&view_mode=scroll&access_key=key-1PEkqWxU02x5P5TN6NVC&show_recommendations=true" width="100%"></iframe>
<br />
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10845413585573219900noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-11186054269976969432016-05-23T16:49:00.006+02:002016-05-23T16:49:52.624+02:00Siamo Alessandro P, Andrea e Federico della classe 1Ae del Liceo Marco Foscarini di Venezia. Con questo lavoro vogliamo mostrarvi <span style="background-color: white; color: #3b3835; font-family: 'Helvetica Neue', Helvetica, Roboto, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"> l'intelligenza e l'astuzia degli antichi Egiziani. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #3b3835; font-family: 'Helvetica Neue', Helvetica, Roboto, Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"><br /></span>
<span style="color: #3b3835; font-family: Helvetica Neue, Helvetica, Roboto, Arial, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 22.4px;">Somos Alejandro P, Andrés y Federigo de la clase 1Ae del Instituto Marco Foscarini de Venecia. Con este trabajo queremos hacerve veer la inteligencia y la astucia de los antiguos Egipcios.</span></span><br />
<span style="color: #3b3835; font-family: Helvetica Neue, Helvetica, Roboto, Arial, sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"><a href="http://www.slideshare.net/secret/Ale7VPcETGiQrW">//www.slideshare.net/secret/Ale7VPcETGiQrW</a></span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14892223967414084161noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-14944453798540479442016-05-23T16:45:00.001+02:002016-05-23T16:45:19.272+02:00<br />
<i style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"><b>¡hola!</b></i><br />
<span style="color: #252525; font-family: sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"><b><i>abbiamo realizzato questo lavoro sulle vie romane per avvicinarci al tema del viaggio e dello scambio, che a noi è parso interessante e pertinente con questo genere di progetti. </i></b></span></span><br />
<span style="color: #252525; font-family: sans-serif;"><span style="background-color: white; font-size: 14px; line-height: 22.4px;"><b><i>realizzato da: Teodora Valerio, Camilla Muffato e Martina Brusò.</i></b></span></span><br />
<br />
<a href="https://www.scribd.com/doc/313556113/Martina-Camilla-e-Teodora">https://www.scribd.com/doc/313556113/Martina-Camilla-e-Teodora</a>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14892223967414084161noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-27913200686619313522016-05-23T16:34:00.002+02:002016-05-23T16:34:26.040+02:00<br />
<a class="mw-redirect" href="https://it.wikipedia.org/wiki/!" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0b0080; font-family: sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.4px; text-decoration: none;" title="!">¡</a>Hola Chic@s!<br />
<br />
Sono Carlotta della classe 1AE del liceo Foscarini.<br />
Mi sono interessata molto quest'anno alla Filosofia e il frutto delle mie ricerche è questo Power Point.<br />
Spero vi possa piacere!<br />
<br />
P.s. Se grazie a questo lavoro vi interesserete a questo argomento, vi consiglio di leggere un libro sulla filosofia molto bello: "Il mondo di Sofia" di Jostein Gaarder<br />
<br />
<br />
<a href="https://www.slideshare.net/secret/eE7S2wyNVquAIb">https://www.slideshare.net/secret/eE7S2wyNVquAIb</a><br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/14892223967414084161noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-30467025943094265082016-05-23T06:55:00.000+02:002016-05-24T13:05:41.953+02:00Mεγάλα τε καὶ θωμαστά.Buongiorno a tutti,<br />
sono Alberto Furlanetto, insegnante di Lingue e Letterature Classiche del liceo "Marco Foscarini" di Venezia.<br />
Da oggi provo ad utilizzare anch'io questo utilissimo blog, inserendo qualche piccolo contributo insieme ai miei alunni.<br />
<br />
Per il momento vi regalo solo due parola di Erodoto, da aggiungere alle frasi bellissime che hanno scritto Adrian, Iratxe e Iris.<br />
<br />
<br />
Nell'introduzione alla sua opera, Erodoto dice di scrivere perché
le imprese degli uomini col tempo non siano dimenticate, né le gesta dei Greci e dei Barbari rimangano senza
gloria.<br />
<br />
Quindi il suo lavoro di ricerca serve a non far dimenticare e a conferire gloria, come se egli fosse un aedo omerico. La cosa importante è che le imprese da ricordare sono μεγάλα τε καὶ θωμαστά (meghala te ke thomastà) grandi e meravigliose.<br />
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05090699917371490419noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-60453337938928187712016-05-22T20:18:00.000+02:002016-05-31T13:49:29.471+02:00Heródoto en la escultura<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Buongiorno,<br />
Este trabajo lo hemos hecho los alumnos de cultura clásica de tercero de ESO del IES Cotes Baixes Rubén, Andrea i Joan.<br />
Trata sobre representaciones escultóricas de Heródoto.<br />
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=282307326138275240" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=282307326138275240" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a>Esperamos que nuestro trabajo os sirva de ayuda.<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="485" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/F9E4MbFWv9QIyB" style="border-width: 1px; border: 1px solid #ccc; margin-bottom: 5px; max-width: 100%;" width="595"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<br /></div>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/13772897286291579359noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-67830175049822457222016-05-22T18:28:00.004+02:002016-06-05T19:21:33.816+02:00Aníbal, el estratega cartaginés<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br />
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-size: 26.0pt;"></span></b><b><span style="font-size: 26.0pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiy3OnIKguECh6sqJg12R9UiW4rmmlzpEJPUlAGab27P0yDihzJSodRv_AVksStwnUd1-95Tm6zkLnZ6MeTRRYaDF19KDMJHMPtOL_RxL4YbmUm1E03MTM5i7gSMgxr_ASMA9rKMOBe6M/s1600/descarga+%25288%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiy3OnIKguECh6sqJg12R9UiW4rmmlzpEJPUlAGab27P0yDihzJSodRv_AVksStwnUd1-95Tm6zkLnZ6MeTRRYaDF19KDMJHMPtOL_RxL4YbmUm1E03MTM5i7gSMgxr_ASMA9rKMOBe6M/s200/descarga+%25288%2529.jpg" width="152" /></a></div>
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
Francesc Bodí García<o:p></o:p></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
Xavi Agulló Máñez<o:p></o:p></div>
<table align="left" cellpadding="0" cellspacing="0">
<tbody>
<tr>
<td height="0" width="167"></td>
</tr>
<tr>
<td></td>
<td></td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><o:wrapblock><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="gràfics2" o:spid="_x0000_s1032" type="#_x0000_t75"
style='position:absolute;left:0;text-align:left;margin-left:125.4pt;
margin-top:8.95pt;width:217.55pt;height:260.3pt;z-index:251658240;
visibility:visible;mso-wrap-style:square;mso-wrap-distance-left:9pt;
mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Francesc\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image001.png"
o:title=""/>
<w:wrap type="topAndBottom"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]-->
<!--[endif]--><!--[if gte vml 1]></o:wrapblock><![endif]--><br />
<o:p></o:p></div>
<o:p></o:p><br />
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;">ÍNDICE</span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h2 style="text-align: justify;">
1. Introducción<br />2. Biografía de Aníbal<br />3. Viaje<br />4. Conquista de Sagunto<br />5. Cartagineses<br />6. Batalla de Zama<br />7. Conclusión<br />8. Bibliografía<br /><o:p> </o:p><o:p> </o:p></h2>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ff3333; font-size: 16.0pt;">1. INTRODUCCIÓN</span><o:p></o:p></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Hemos escogido a Aníbal Barca para realizar
nuestro trabajo por el gran interés que ese nombre despertaba en nosotros. A la
hora de realizar el trabajo hemos decidido separarlo en cinco partes:<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">-Introducción: se explica de manera generalizada quien
fue Aníbal Barca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">-Viaje: se narra el viaje que este "general"
realiza hasta llegar a Roma.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">-Cartagineses: se explica cómo era la civilización
cartaginesa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">-Conquista a Sagunto: se explica la conquista de Sagunto
(hemos elegido esta conquista porque es muy cercana a nosotros)<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">-Batalla de Zama: intentamos explicar cómo Roma consigue
trasladar la guerra a territorio cartaginés y lograr así finalmente derrotar a
Aníbal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ff3333; font-size: 16.0pt;">2. BIOGRAFÍA DE ANÍBAL<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 15.0pt; mso-ansi-language: ES;">Aníbal Barca, <span style="color: #252525;">conocido
generalmente como Aníbal, nacido en el </span><span style="color: #1c1c1c;">247
aC en Cartago. C</span><span style="color: #252525;">onsiderado como uno de los
más grandes estrategas militares de la Historia.</span><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="color: #333333; font-size: 15.0pt;">Su vida transcurrió en el conflictivo
período en el que Roma estableció su supremacía en la cuenca mediterránea, en
perjuicio de otras potencias como la propia República cartaginesa, Macedónia,
Siracoosa y el Imperio seleucida. Fue el general más activo de la Segunda
Guerra Púnica, en la que llevó a cabo una de las hazañas militares más audaces
de la Antigüedad Aníbal y su ejército, en el que se incluían elefantes de
guerra, partieron de Hispania y atravesaron los Pirineos y los Alpes con el
objetivo de conquistar el norte de Italia<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 0cm; mso-list: l0 level5 lfo1; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<!--[if !supportLists]--><span style="color: #ff3333; font-size: 20.0pt;">3.<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="color: #ff3333; font-size: 20.0pt;">VIAJE A LA PENÍNSULA ITÁLICA<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> Empezó en el
poder con 22 años, controlando el sur de la península Ibérica. Mientras el
Senado romano enviaba todos sus efectivos a Hispania, Aníbal dejó a su hermano
Asdrúbal al frente de las tropas de la Península, y lanzó a su ejército a una
increíble travesía cruzando los Pirineos y los Alpes, para atacar Roma por el
Norte.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> Nadie podía
esperar que un ejército entero se atreviera a cruzar los terribles pasos de
alta montaña en invierno, por sendas nunca antes transitadas. La hazaña le
costó a Aníbal la pérdida de un ojo y la muerte de la mayoría de los elefantes,
pero las desprevenidas legiones romanas fueron derrotadas por tres veces en el
norte de Italia, en las batallas de Tesino, Trebia y Trasimeno. Y así, en la
primavera del año siguiente, ningún ejército se interponía ya entre Aníbal y
Roma. Pero una vez ante Roma, Aníbal Barca pasó de largo, por miedo a ser
derrotado por algún ejercito de los aliados romanos del norte o del sur, ya que
el asedio podía durar varias semanas. Se dirigió al sur.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify;">
<span style="color: #111111; font-size: 14.0pt;">
Aprovechando el respiro, Roma, cuyos recursos parecían inagotables,
reunió un nuevo ejército de ochenta mil hombres, el mayor que nunca hubiera
comandado un general romano, y el verano del año 216 a.C. se enfrentó con
Aníbal en la llanura de Cannas. La desigualdad de efectivos era de tres a
uno a favor de los romanos. Pero, a pesar de ello, Aníbal consiguió envolver al
ejército enemigo y aniquilarlo completamente.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Textbody" style="margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 27.75pt; margin-right: 20.25pt; margin-top: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #111111; font-size: 14.0pt;">
La batalla de Cannas se recuerda como uno de los mayores prodigios de
estrategia militar de todos los tiempos.<o:p></o:p></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFIYsesuA9bpKIBEFyaK7RTi1_thynDi8si_q4LFFevmqAbdf6fZeifz2RlswZ6dWiVVHC8wlRKvBa80rzVdA1io3OiSBlI0KTLemDqCLUnLU605cJACtOijB8dVfg0HAZX8MRnft4BuE/s1600/campa%25C3%25B1a-anibal-1+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFIYsesuA9bpKIBEFyaK7RTi1_thynDi8si_q4LFFevmqAbdf6fZeifz2RlswZ6dWiVVHC8wlRKvBa80rzVdA1io3OiSBlI0KTLemDqCLUnLU605cJACtOijB8dVfg0HAZX8MRnft4BuE/s320/campa%25C3%25B1a-anibal-1+%25281%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="color: #111111; font-size: 14.0pt;"><br /></span></div>
<table align="left" cellpadding="0" cellspacing="0">
<tbody>
<tr>
<td height="0" width="77"></td>
</tr>
<tr>
<td></td>
<td></td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><o:wrapblock><v:shape
id="gràfics3" o:spid="_x0000_s1031" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:58.05pt;margin-top:5.75pt;width:397.4pt;
height:279.7pt;z-index:2;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Francesc\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image003.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="topAndBottom"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]-->
<!--[endif]--><!--[if gte vml 1]></o:wrapblock><![endif]--><br />
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ff3333; font-size: 16.0pt;">4. CONQUISTA DE SAGUNTO<o:p></o:p></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy6s-wV2pWTlA6dDMdiKA-xYilQoApzSBCgewuO_7uyHy1QEl7-81Nrbjb31Tn35loHxR2JkaKdNeD5yx3Rzyqhp2_DToyEAAKyqbcBN90v8RfcQHVMMFFTIQYtCwb9akRfKgmQ-ZRmgg/s1600/descarga+%25289%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy6s-wV2pWTlA6dDMdiKA-xYilQoApzSBCgewuO_7uyHy1QEl7-81Nrbjb31Tn35loHxR2JkaKdNeD5yx3Rzyqhp2_DToyEAAKyqbcBN90v8RfcQHVMMFFTIQYtCwb9akRfKgmQ-ZRmgg/s1600/descarga+%25289%2529.jpg" /></a></div>
<span style="color: #ff3333; font-size: 16.0pt;"><br /></span></div>
<div class="Standard" style="margin-right: 2.85pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0">
<tbody>
<tr>
<td height="0" width="112"></td>
</tr>
<tr>
<td></td>
<td></td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="Standard" style="margin-right: 2.85pt; text-align: justify;">
<!--[if gte vml 1]><o:wrapblock><v:shape
id="gràfics1" o:spid="_x0000_s1030" type="#_x0000_t75" style='position:absolute;
left:0;text-align:left;margin-left:83.8pt;margin-top:213.3pt;width:337.9pt;
height:266.5pt;z-index:251659264;visibility:visible;mso-wrap-style:square;
mso-wrap-distance-left:9pt;mso-wrap-distance-top:0;mso-wrap-distance-right:9pt;
mso-wrap-distance-bottom:0;mso-position-horizontal:absolute;
mso-position-horizontal-relative:text;mso-position-vertical:absolute;
mso-position-vertical-relative:text'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Francesc\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.jpg"
o:title=""/>
<w:wrap type="topAndBottom"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]-->
<!--[endif]--><!--[if gte vml 1]></o:wrapblock><![endif]--><br />
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Sagunto fue derribada
debido a que se opusieron a cualquier tratado con los cartagineses, a pesar de
estar en la zona que según el tratado del Ebro pertenezcan a Cartago. Este
tratado significaba que en el norte del Ebro podían conquistar los romanos, y
al sur los cartagineses, pero se vea insultados por los saguntinos, y Aníbal no
quería enemigos a sus espaldas, así que los asedio y derribaron. Los fines
cartagineses de la conquista de la Península Ibérica, es conseguir los
abundantes recursos nde la zona para pagar los impuestos que impusieron los
romanos tras ganar la primera guerra púnica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="margin-right: 2.85pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Los saguntinos soportaron el
asedio unos meses, causando bajas a los asaltantes, pero las lanzas
incendiarias o falárica, no servían para detener los continuos ataques de los
cartagineses. Años más tarde, los saguntinos volvieron a Sagunto, ya que los
romanos reconquistaron y romanizado la ciudad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="margin-right: 2.85pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><br />
</span><span style="color: #ff3333; font-size: 16.0pt;"> 5. CARTAGINESES</span><span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> Aníbal fue uno
de los generales más importantes, por no decir el más importante, de la ciudad
de Cartago. Consiguió mantener bajo su dominio la zona hispánica, y avanzó
hasta la península itálica con un grandísimo ejercito de elefantes. Conquistó
la zona norte de la península itálica, pero no entró en Roma, debido a una
insuficiencia militar, o por temas personales, según las fuentes que se
consultan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> La república de Cartago se desarrolló después
de la decadencia de Echo, otra ciudad de la zona. Cartago llegó a ser la
capital de un futuro y próspero imperio republicano, que tuvo más de 400.00
habitantes que vivían en edificios de hasta 7 plantas, un alcantarillado
unificado y docenas de baños públicos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> Esta imponente república se enfrenta a la
romana en las guerras Púnicas, pero tuvo un final trágico para la república insurgente
, tal fue así, que supuso la destrucción del imperio y de la ciudad de Cartago,
en pesar de las numerosas victorias de Aníbal. Más tarde pasó por numerosas
manos, como la de Bizancio o las de los vándalos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX7fBqMuSjMg68gnbp3gFPw3KyZ0l3Zu8aBUCoQw9mRC2WWsZrztJLrq2NPFa3hWKlSUGqK0dsOq3mQZmDA-yaWadPeTpii70uQX7w2LEiD5fpWQ9CfbMcekgUjS75qhxzo3T0GqyRFmM/s1600/images+%252811%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX7fBqMuSjMg68gnbp3gFPw3KyZ0l3Zu8aBUCoQw9mRC2WWsZrztJLrq2NPFa3hWKlSUGqK0dsOq3mQZmDA-yaWadPeTpii70uQX7w2LEiD5fpWQ9CfbMcekgUjS75qhxzo3T0GqyRFmM/s1600/images+%252811%2529.jpg" /></a></div>
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> Amílcar Barca,
fue el padre de Aníbal, y ya tubo suficiente importancia, debido a que dirigió
la batalla contra los romanos desde el año 247 aC También dirigió la conquista
de iberia, con la ayuda de su yerno, Asdrúbal. Esto relanzó el economía
cartaginesa reabriendo las minas de plata y estaño. </span><br />
<br />
<span style="background-color: white;"><span style="color: #cc0000;"><b><span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">6. BATALLA DE ZAMA.</span></b></span></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #333333; font-size: 15.0pt;">Los romanos, dirigidos
por Escipción El Africano Mayor, obtuvieron un importante éxito
diplomático en el 206 aC, garantizándose los servicios del
príncipe Númida Masinisa antiguo aliado de Cartago en Hispania que
había entrado en un conflicto personal con Sifax, un aliado númida de
Cartago. En el 204 aC, los romanos desembarcaron en África del Norte
con el objetivo de forzar a Aníbal a huir de Italia, y trasladar el
combate a sus propias tierras.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #252525; font-size: 15.0pt;">En el </span><span style="background: white; color: #333333; font-size: 15.0pt;">203
aC, </span><span style="background: white; color: #252525; font-size: 15.0pt;">tras casi 15 años de combates en Italia, ahora que
Escipión progresaba en tierras africanas y que los cartagineses eran favorables
a la paz dirigida por Hannón el Grande. Aníbal fue llamado por el gobierno ( el
gobierno dejo la guerra en manos de los Bárcidas Aníbal y Magón, este último
murió en el viaje de regreso para ayudar al gobierno )</span><span style="color: #333333; font-size: 15.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #252525; font-size: 15.0pt;">Aníbal estableció tras dos
días de viaje sus cuarteles de invierno en Handrumetum. Su retorno reforzó la
moral del ejército cartaginés, que coloco a la cabeza una fuerza compuesta por
los mercenarios que habia enrolado en Italia y reclutas locales ( unos cuarenta
mil hombres). El ejército de Aníbal fue derrotado por Escipción tras unos grandes
movimientos estratégicos por mano de Escipción para derrotar a los elefantes de
Aníbal i así derrotar después a su infantería. En el año 202 aC Aníbal se
reunió con Escipión para firmar la paz de la República.</span><span style="background: white; color: #252525;"> </span><span style="background: white; color: #252525; font-size: 15.0pt;">Las
negociaciones fracasaron debido a que los romanos echaron en cara a los
cartagineses la ruptura del tratado firmado tras la Primera Guerra Púnica
durante el ataque a </span><span style="background: white; color: #333333; font-size: 15.0pt;">Sagunto </span><span style="background: white; color: #252525; font-size: 15.0pt;">y
el saqueo de una flota romana estacionada en el Golfo de Túnez .A pesar de
todo, los romanos propusieron un tratado de paz que estipulaba que Cartago no
mantendría más que sus territorios en África del Norte, que el reino de
Masinisa sería independiente, que Cartago debía reducir el tamaño de su flota a
diez naves y pagar una indemnización de 5.000 talentos (un talento eran unos
26 kg de precioso metal ) .</span><o:p></o:p></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="background: white; color: #252525; font-size: 15.0pt;"><!--[if gte vml 1]><v:shape id="_x0000_i1025"
type="#_x0000_t75" style='width:476.25pt;height:391.5pt;visibility:visible'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Francesc\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image012.jpg"
o:href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4jeMCysAIdLBzPCf5Q46yuDhEslfhzlLGZpEhUW0P47oSAJe7L05jAEFmojHNZC-1X19jnep_IEGqi9iwCGIzHdI3BRCYy4xH6DUAl29e3vpDEC0fQjOtxORfPWNYSIZLq1j0BPqB0h2D/s1600/Batalla_Zama2.jpg"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><br /><!--[endif]--></span><o:p></o:p></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="margin-left: 35.3pt; text-align: justify;">
<span style="color: #ff3333; font-size: 14.0pt;">7. CONCLUSIÓN<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=282307326138275240" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=282307326138275240" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Aníbal era un muy buen estratega, con una marcada ideología
y siendo siempre muy preventivo, hecho que se demuestra cuando asedió Sagunto
evitando enemigos a las espaldas, pero también cuando no asaltó Roma porque se
jugaba perder todo su ejército.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Como estratega demostró que era muy hábil en la batalla
de Cannas con mucha inferioridad de tropas masacró al rival.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Se ganó su lugar como un personaje importante de la
historia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="color: #ff3333; font-size: 14.0pt;">8. BIBLIOGRAFÍA<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Wikipedia<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Blogs <a href="http://www.sextomario.es/blog/?p=720"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">http://www.sextomario.es/blog/?p=720</span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> <a href="https://2gpu.wordpress.com/zama/"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">https://2gpu.wordpress.com/zama/</span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"> <a href="http://www.historia-roma.com/09-segunda-guerra-punica-anibal.php"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">http://www.historia-roma.com/09-segunda-guerra-punica-anibal.php</span></a><o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;">Revistas de historia sobre Aníbal o la batalla de Zama de
Nathional Geografic<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" id="iframe_container" mozallowfullscreen="" src="https://prezi.com/embed/hkprvuo394iv/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&landing_data=bHVZZmNaNDBIWnNjdEVENDRhZDFNZGNIUE43MHdLNWpsdFJLb2ZHanI5KzNuc1pHdC9vRDJwU1Q2Ym8rUjBPM1JRPT0&landing_sign=y58TNrROGFPoP4hdLu_39nq1tGIpc_8V1hxtRtk6AW0" webkitallowfullscreen="" width="550"></iframe>Franceschttp://www.blogger.com/profile/04614269612672591905noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-87882329743864175232016-05-20T15:38:00.003+02:002016-05-31T13:50:12.906+02:00La Mujer En El Mundo Antiguo<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Buenos días,<br />
Somos Lorena, Rafel y Jordi, alumnos de 3 ESO del instituto IES COTES BAIXES de Alcoy.<br />
En nuestro trabajo hablamos sobre la mujer en el Mundo Antiguo. Analizamos algunos tipos de mujeres que había entonces y comparamos su situación con las mujeres de la actualidad.<br />
Esperamos que os guste.<br />
Un saludo!<br />
<br />
Buongiorno a tutti,<br />
Noi siamo Lorena, Rafel e Jordi, studenti di 3 ESO del instituto IES COTES BAIXES di Alcoy.<br />
Nel nostro lavoro parliamo di done nel mondo antico. Analizziamo alcuni tipi di donne che c'erano in Grecia e li confrontiamo con le donne di oggi.<br />
<div>
Speriamo che vi piaccia.</div>
<div>
Un saluto!</div>
<div>
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
<div style="display: block; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto;">
<a href="https://www.scribd.com/doc/313271370/Mujer-En-El-Mundo-Antiguo" style="text-decoration: underline;" title="View Mujer en El Mundo Antiguo on Scribd">Mujer en El Mundo Antiguo</a> by <a href="https://www.scribd.com/user/319143639/Lorena" style="text-decoration: underline;" title="View Lorena's profile on Scribd">Lorena</a></div>
<iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.7068965517241379" data-auto-height="false" frameborder="0" height="600" id="doc_61193" scrolling="no" src="https://www.scribd.com/embeds/313516512/content?start_page=1&view_mode=scroll&access_key=key-EN1WFx0MFcGucUDuvHXI&show_recommendations=true" width="100%"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="400" id="iframe_container" mozallowfullscreen="" src="https://prezi.com/embed/ucmp8pn-opak/?bgcolor=ffffff&lock_to_path=0&autoplay=0&autohide_ctrls=0&landing_data=bHVZZmNaNDBIWnNjdEVENDRhZDFNZGNIUE1EMzdkUmpYZ3E2NXJPZEZ6VGFQZVIzMUkyTGNKUFUvSEJWciszWHNGST0&landing_sign=LT_G8UESrg0DDhjifq3n4wNTScBaw8OYTG6gQPVuKQE" webkitallowfullscreen="" width="550"></iframe>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/11651046074358130219noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-68674599528586301512016-05-20T09:41:00.001+02:002016-05-25T10:58:07.436+02:00Rampsinito i l'astúcia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
Hola!<br />
Este trabajo comparativo sobre la historia del farón egipcio Rampsinito y el cuento popular chileno Chilindrín Chilindrón está hecho por Natalia Cuenca y Jorge Zapata.<br />
Ha sido un trabajo duro de hacer, ya que hemos tenido que leer textos largos y para hacer el documento final hemos tenido que reflexionar bastante para ver la similitudes y diferencias a varios niveles. Esperemos que os guste y que aprendáis mucho. Lo hemos hecho en Valenciano. Si tenéis alguna duda decidnos!<br />
Adiós.<br />
<br />
<div style="display: block; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto;">
<a href="https://www.scribd.com/doc/313244879/El-Faraon-Rampsinito" style="text-decoration: underline;" title="View El Faraón Rampsinito on Scribd">El Faraón Rampsinito</a> by <a href="https://www.scribd.com/user/319183184/natalia" style="text-decoration: underline;" title="View natalia's profile on Scribd">natalia</a> I Jorge</div>
<iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.7068965517241379" data-auto-height="false" frameborder="0" height="600" id="doc_21428" scrolling="no" src="https://www.scribd.com/embeds/313244879/content?start_page=1&view_mode=scroll&access_key=key-ZAaIobkDmkNJbBKM26fi&show_recommendations=true" width="100%"></iframe></div>
El Regal de l'Educacióhttp://www.blogger.com/profile/08690615765322825097noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-53057989467357293182016-05-18T11:53:00.004+02:002016-05-21T17:56:04.390+02:00Cítas célebres de Heródoto.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Buongiorno!<br />
Somos Adrián, Iratxe e Iris, alumnos de 3 ESO del instituto I.E.S Cotes Baixes de Alcoy y este es nuestro trabajo.<br />
En él hemos recogido, agrupándolas por temas, algunas frases célebres de Heródoto, tratando de ilustrarlas con imágenes. En cada frase hemos incluido la traducción al italiano y nuestro propio comentario.<br />
Esperamos que os guste.<br />
Un saluto !!<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="485" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="https://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/4NxVWfiX54WSBv" style="border-width: 1px; border: 1px solid #ccc; margin-bottom: 5px; max-width: 100%;" width="595"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<b> <a href="https://www.slideshare.net/irisgarciamasia/ctas-clebres-herdoto-62134744" target="_blank" title="Cítas célebres heródoto.">Cítas célebres heródoto.</a> </b> from <b><a href="https://www.slideshare.net/irisgarciamasia" target="_blank">iris garcia masia</a></b> </div>
</div>
Iris Garcíahttp://www.blogger.com/profile/17572552285593735052noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-62244035199408064962016-05-14T13:01:00.000+02:002016-05-14T13:13:51.626+02:00L'isola di Delo: prima colaborazione veneziana ed instruzioni<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Ciao a tutti!<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ecco il primo lavoro dei ragazzi veneziani. Complimenti, Lara e Silvia. Ci serve per imparare mitologia ed italiano. Anche a me mi piace molto Marge Simpson!</div>
<br />
<br />
Posibilidades para publicar en blogger (tomad nota, chic@s!):<br />
<br />
1. Insertamos presentación alojada previamente en servidor (hay que registrarse!) <a href="https://es.scribd.com/">Scribd</a> o <a href="http://www.slideshare.net/">Slideshare</a> (conviene subir el documento o presentación en formato pdf). Copiamos el código html que se genera y lo pegamos en una entrada nueva del blog (en la pestaña HTML). </div>
<div style="display: block; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto;">
</div>
<div style="display: block; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 14px; font-stretch: normal; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; line-height: normal; margin: 12px auto 6px auto;">
<a href="https://www.scribd.com/doc/312564914/L-isola-di-Delo" style="text-decoration: underline;" title="View L'isola di Delo on Scribd">L'isola di Delo</a> by <a href="https://www.scribd.com/user/6796996/santi" style="text-decoration: underline;" title="View santi's profile on Scribd">santi</a></div>
<iframe class="scribd_iframe_embed" data-aspect-ratio="0.7068965517241379" data-auto-height="false" frameborder="0" height="600" id="doc_81041" scrolling="no" src="https://www.scribd.com/embeds/312564914/content?start_page=1&view_mode=scroll&access_key=key-JPWllfhmtJzFalU3ZoPe&show_recommendations=true" width="100%"></iframe>
<br />
2. Colocamos en la entrada un simple link (el documento se ha colgado previamente en la nube: google drive, por ejemplo, y se comparte públicamente)<br />
<br />
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B1GViQr2fAzAczhQOHM0R3Z4R2s/view?usp=sharing">L'isola di Delo</a><br />
<br />
<br />
Esperamos vuestras colaboraciones!!
</div>
santihttp://www.blogger.com/profile/14360153758309558785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-63215986021687117082016-04-19T12:53:00.000+02:002016-04-19T16:18:59.098+02:00Pub Olimpo i Lotteria: últims videos<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyf_6YFvpid2D1poVc8CzEgy_VItY7g7-9dQX8K8Ll6k6qkE_o-qYX30dW8wAQseLkjsX57J6SAYZKYwJmS-A' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Per fi, encara que fora ja de plaç, m'arriben els dos últims videos.<br />
<div style="text-align: justify;">
Ja ho hem comentat a classe, però deixeu-me que ho escriga per ací, per a que quede clar per a tothom: </div>
<div style="text-align: justify;">
Els problemes tècnics sempre surten, d'acord, però no justifica l'incompliment dels plaços establerts, perquè si s'aprofita bé el temps tot es pot solucionar fàcilment. </div>
<div style="text-align: justify;">
Els tres darrers grups han fet uns videos de baixa qualitat, no se senten gens bé, parleu atarantats, amb molts errors de llengua, i están editats amb poca cura. Si haguereu seguit el ritme de classe fent en cada moment allò que tocava (hora 1ª idea, 2ª guió, 3ª assaig, 4ª rodatge, 5ª edició del video, 6ª pujada al blog) tot hauria anat millor. En general en aquest grup de CUC s'ha perdut un temps preciós xarrant d'altres coses o discutint amb l'equip. Llàstima.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxg2t7DFlY2vMr6rZHjSz0_GJvwPR2GrWPf_OM_r_0HCz6rsDq5FC6gjZ_YuXlaRqahAVyOFU6fD5MKsqVG1g' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
</div>
santihttp://www.blogger.com/profile/14360153758309558785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-67227146211271408682016-04-15T16:22:00.001+02:002016-04-18T17:27:54.777+02:00Reunione nel Ristorante<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/doGepqtqOrk/0.jpg" frameborder="0" height="366" src="https://www.youtube.com/embed/doGepqtqOrk?feature=player_embedded" width="620"></iframe></div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/11651046074358130219noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-77450951406902340202016-04-11T11:25:00.005+02:002016-04-11T11:25:52.507+02:00Interviste<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br /></div>Ecco il quarto video del primo grupo.
Aspetiamo ancora i video del secondo grupo!!
<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/d8qPq3tt9C0" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
santihttp://www.blogger.com/profile/14360153758309558785noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-282307326138275240.post-69017427625334257822016-04-05T20:39:00.001+02:002016-04-27T12:46:37.004+02:00Lavorando su Erodoto<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
<div style="text-align: justify;">
Comencem la 3ª avaluació amb el projecte de treball col·laboratiu amb els alumnes de Venezia que us vaig comentar temps enrere.</div>
<div style="text-align: justify;">
Durant les properes setmanes realitzarem una recerca sobre diferents qüestions del món grecoromà i elaborarem per grups textos, presentacions o videos que compartirem ací. Visualitzarem també allò que des d'Italia faran els alumnes del meu amic, el professor Alberto Furlanetto, i comentarem en xarxa la seua valuosa feina per tal de que reben un feedback nostre.<br />
<br />
Esperem que disfruteu d'aquesta experiència i aprenguem tots molt.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBjPO9XwTqtUwwZthgL6yQJk_UBkBHLO9S5iSbkh1RvQ7DP9lXh8r6-g76VVOam-9znimNv7O8Lsvolp8LYyQH5K1JoCGePYIMYX6MkDsI0rb7NfVdbBTepSfvnYswfMR9K21ejQsr99Y/s1600/heredot.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBjPO9XwTqtUwwZthgL6yQJk_UBkBHLO9S5iSbkh1RvQ7DP9lXh8r6-g76VVOam-9znimNv7O8Lsvolp8LYyQH5K1JoCGePYIMYX6MkDsI0rb7NfVdbBTepSfvnYswfMR9K21ejQsr99Y/s1600/heredot.jpg" width="125" /></a></div>
La major part dels treballs giraran al voltant d'un personatge, l'historiador grec Heròdot i <a href="https://es.wikisource.org/wiki/Los_nueve_libros_de_la_Historia">la seua obra sobre les guerres entre grecs i perses en nou llibres</a>. Alguns dels temes que podem començar a preparar són:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul style="text-align: justify;"><a href="http://www.cromacultura.com/wp-content/uploads/2015/02/saturn-devouring-his-child.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cromacultura.com/wp-content/uploads/2015/02/saturn-devouring-his-child.jpg" height="200" width="179" /></a>
<li><b>1. Àpats bestials.</b></li>
</ul>
Al llibre I, paràgraf 119, Heròdot narra el banquet que li va servir en venjança Astíages a Hàrpag: les carns dels seus fills. Localitza el text i comenta el passatge, la descripció de l'escena, reaccions dels personatges, etc. En la mitologia grega tenim altres exemples d'aquest tipus d´àpats; recorda la història de Cronos devorant els seus fills (Goya va pintar un quadre molt famós), la d'Atreu i el seu germà Tiestes, o el crim de Procne, filla de Pandíon, rei d'Atenes, que va sacrificar el seu propi fill i el serví a Teseu.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><b>2. Diversitat cultural</b>. </li>
</ul>
Al llibre III, paràgraf 38, Heròdot ens ofereix una reflexió sobre la diversitat de rites i
costums dels pobles a propòsit d'una anècdota ocurreguda en la cort persa de Dariu. El rei va preguntar a grecs i indis què feien amb els cossos dels morts i a cada li va semblar una bestiesa la costum dels altres: uns els enterraven, els altres se'ls menjaven. Després de localitzar i llegir el passatge s'haurà de preparar un video en el que debatiu i argumenteu sobre les següents qüestions: a qui considerem nosaltres un salvatge? en quin cas estariem disposats a menjar carn humana? seriem capaços de menjar un familiar mort? és èticament incorrecte que homes d'altres cultures practiquen el canibalisme? totes les costums i tradicions són tolerables? es poden imposar valors de la nostra societat com ara la democràcia i els drets humans a civilitzacions que no els coneixen? perquè, en definitiva, el text d'Heròdot manifesta una postura intel·ectualment avançada? </div>
<br />
<div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://cdn.civitatis.com/guias/roma/fotos/catacumbas-roma.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://cdn.civitatis.com/guias/roma/fotos/catacumbas-roma.jpg" width="320" /></a></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><b>3. Pràctiques funeraries</b>. </li>
</ul>
Al llibre II (paràgrafs 86 a 89) Heròdot descriu en què consistia el procés de momificació dels cadàvers que realitzaven els egipcis. Localitzeu el text i expliqueu cóm s'embalsamava un cos a l'antic Egipte. Els egipcis dels faraons no eren els únics que honraven els morts d'aquesta manera. Segons Heròdot els babilonis embalsamaven també els morts. Altres pobles, però, com els
perses castigaven amb la mort pràctiques com aquesta o també la cremació. Quina era la pràctica habitual entre els romans? Per què els cristians primitius s'oposaven? què eren les catacumbes? què vol dir i d'on ve la paraula "cementiri"? I "inhumació?" </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div>
<ul>
<a href="http://akifrases.com/frases-imagenes/frase-tu-estado-de-animo-es-tu-destino-herodoto-115132.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://akifrases.com/frases-imagenes/frase-tu-estado-de-animo-es-tu-destino-herodoto-115132.jpg" height="150" width="320" /></a>
<li style="text-align: justify;"><b>4. Cites famoses</b>. </li>
</ul>
A banda de la interessant informació que ens ha deixat sobre els diversos pobles del món antic, Heròdot ens resulta molt proper per les reflexions atemporals sobre la vida i l'èsser humà. Fes una recerca sobre frases cèlebres del'historiador d'Halicarnàs i comenta la seua vigència. </div>
<div>
</div>
<div>
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/POxy_v0017_n2099_a_01_hires.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="187" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5c/POxy_v0017_n2099_a_01_hires.jpg" width="200" /></a> </div>
<div>
<br />
<ul>
<li><b> 5. Transmisió de l'obra herodotea</b>. </li>
</ul>
Les <i>Històries</i> d'Heròdot ens han arribat mitjançant còpies manuscrites medievals sobretot, però també, de manera més fragmentaria, en papirs antics. Fes una recerca sobre els fragments papiracis de l'obra herodotea.</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
<ul>
</ul>
<br />
<br />
<li><b>6. Esculptura</b>. </li>
Busca representacions d'Heròdot i explica qui les va fer, data, material, localització actual, etc. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdMoM_v3jM_O2eHQcdHx5nPHXSBZMD-WVZ0rQeAUdP0qD7D_QBdygxwVFOuh-rL4ynsWy_lUnXaER3YIvgKacpQJQ-16PgsJRmqQdIbyjeIejSd0RwUg3NOm19gxvdoVBt5Bm1arRThGw/s1600/Captura+de+pantalla+2016-04-05+a+las+20.06.12.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="173" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdMoM_v3jM_O2eHQcdHx5nPHXSBZMD-WVZ0rQeAUdP0qD7D_QBdygxwVFOuh-rL4ynsWy_lUnXaER3YIvgKacpQJQ-16PgsJRmqQdIbyjeIejSd0RwUg3NOm19gxvdoVBt5Bm1arRThGw/s320/Captura+de+pantalla+2016-04-05+a+las+20.06.12.png" width="320" /></a></div>
<div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Aphrodite8.jpg/200px-Aphrodite8.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Aphrodite8.jpg/200px-Aphrodite8.jpg" width="149" /></a>
<br />
<br />
<li><b>7. Mitologia</b>. </li>
</div>
En el llibre I, paràgraf 105, parlant dels escites Heròdot menciona un temple d'Afrodita Urània en una ciutat de Síria i comenta que és més antic que el que hi ha a Xipre i que també el que hi ha a Citera, eregit pels fenicis, també s'inspirà en aquest. Què vol dir l'epitet "urània"? Amb quina deesa del desig fenicia està homologant Heròdot la grega Afrodita? Què vol dir etimològicament "afrodita"? On es troba la ciutat d'Ascaló? Quina relació tenien Xipre i Citera amb Afrodita?</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
<a href="http://anatomiadelahistoria.com/wp-content/uploads/2014/05/ivanovpriamoyaquiles.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://anatomiadelahistoria.com/wp-content/uploads/2014/05/ivanovpriamoyaquiles.jpg" height="267" width="320" /></a> </div>
<div>
</div>
<div>
<ul style="text-align: left;">
<li><b>8. Costums</b>. Al llibre I, paràgraf 134, Heròdot comenta la forma que tenen de saludar-se els perses segons la classe social a la que pertanyen i menciona la genuflexió. L'escena d'adoració més famosa al món antic grec es produeix a l'últim cant de la <i>Ilíada</i>, quan Priam besa la mà d'Aquiles. Comenta el passatge d'Heròdot i del d'Homer. Escenifica'l i grava'l en video. </li>
</ul>
<div>
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<ul>
<li><b>9. Els somnis i el destí</b></li>
</ul>
Són dos temes molt presents en tota l'obra d'Heròdot. Comenta el paper que tenen en la vida segons l'historiador després de llegir els exemples de Cresos al llibre I, paràgraf 34-43, i d'Astiages al llibre I, paràgrafs 107 a 130.<br />
<br />
<ul>
<li><b>10. La felicitat i enveja dels deus.</b></li>
</ul>
Al llibre III, 40-43, Heròdot narra la història de l'anell de Polícrates, tirà de Samos. Localitza el fragment, comenta'l i fes un debat sobre allò que considerem bàsic per ser feliços.<br />
<br />
<ul>
<li><b>11. La dona al món antic.</b></li>
</ul>
Al llibre IV, 110-117, Heròdot narra la història de les Amazones. Fes un resum. Busca'n d'altres amazones conegudes de la mitologia grega i alguna representació pictòrica. Quins altres modelos de dona de l'antiguitat coneixes? Parla d'Elena de Troia (pots llegir el començament del llibre I) i de Penèlop.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVIuxoLv9nm-57UCl5sMpa4jgoAObSpmzQQ0o1tV09dRexRmgRAHoA-ZzAsxcydtB2davd8-JHIHCZeRH_c8kZ4PlzMf23cmW3hP5DnYeo_HsZFOPQnKnbM0jQXy8EhQ6cCPyJtSQt0Fs/s1600/britishDetalle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVIuxoLv9nm-57UCl5sMpa4jgoAObSpmzQQ0o1tV09dRexRmgRAHoA-ZzAsxcydtB2davd8-JHIHCZeRH_c8kZ4PlzMf23cmW3hP5DnYeo_HsZFOPQnKnbM0jQXy8EhQ6cCPyJtSQt0Fs/s1600/britishDetalle.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<ul>
<li><b>12. L'astúcia</b>.</li>
</ul>
Al llibre II, 121, Heròdot conta la història del faraò Rampsinito, el seu arquitecte i uns lladres molt astuts. Aquesta història ha estat versionada moltes vegades en la cultura popular. Un exemple es el conte xilè "<a href="https://issuu.com/altolamurta/docs/cuentos_populares_1923">Los dos ladrones o Chilindrón, chilindrín</a> (pàg. 169-175)". Fes una comparació, senyalant diferències i similituds entre personatges i argument. Amb quins altres personatges de l'antiguitat grega o de la literatura castellana pots relacionar al fill de l'arquitecte del faraò? Quin personatge històric pot haver d'arrere del fictici inventat per Heròdot com Rampsinito?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0c/Snofru_Eg_Mus_Kairo_2002.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0c/Snofru_Eg_Mus_Kairo_2002.png" width="128" /></a></div>
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
santihttp://www.blogger.com/profile/14360153758309558785noreply@blogger.com0